Consells i receptes

La poma Verd Donzella és una varietat de les més antigues i correm el perill de perdre-la a causa de la introducció de varietats modernes. A més, la majoria són més grosses i l’han anat fent fora dels mercats. La Verd Donzella, fa uns anys, era de les més comunes i tant es feia servir per cuinar com per menjar crua. El seu nom autèntic és Verd de Donzella i li ve de la galta rosa que té. És una poma groc pàl·lid amb la pell molt fina i una forma xata. La seva polpa és blanca, cruixent, és molt dolça i sucosa. A vegades, el sucre que conté es caramel·litza i sembla que estigui glaçada. A Món Viu hem trobat uns productors a l’Aragó, que encara conserven aquesta varietat i actualment les podeu gaudir a les nostres botigues. Elecció i conservació: les trobem al mercat d’octubre a maig. A l’hora de comprar les pomes, és important que ens fixem que siguin ben fermes, que la pell estigui tersa, i que no tinguin cops. Si les guardem fora la nevera, les haurem de consumir abans d’una setmana si no volem que se’ns panseixin. A la nevera es guarden molts més dies. Les deixarem al calaix de la fruita i verdura, o si no en tenim, a la part baixa de la nevera. Les tindrem fresques durant dues setmanes. Preparació i utilització: les rentarem. Les podem menjar fresques amb la pell. Si no estem acostumats a menjar la pell, tenim l’avantatge que aquesta poma té la pell molt fina i no ens molestarà tant. Penseu que a la pell comestible de moltes fruites i verdures hi ha moltes propietats! La podem utilitzar fresca en amanides, macedònies (si volem que no s’ennegreixi per oxidació, la podem banyar amb una mica de suc de llimona), en plats amb formatges... Si la volem cuinar, li traurem el cor, la podem fer servir en pastissos, en guisats, en salses o se’n pot fer compota. Aquesta varietat acompanya molt bé altres plats.
A l’hivern un dels àpats més indicats són les sopes i brous, per la seva riquesa en nutrients i sals minerals tan necessàries per al nostre cos en aquesta època de l'any. La sopa de Miso és un potent antioxidant, alcalinitzant de la sang, depuratiu i activador del metabolisme. Al Japó la sopa de Miso és d'ús tradicional. Es va demostrar el seu paper curatiu entre la població d'Hiroshima i Nagasaki quan van patir la destrucció de la bomba atòmica. El Miso és una pasta densa obtinguda per la fermentació de la soja pura o en combinació amb arròs o ordi. El Miso no s'ha de cuinar ja que la calor destruiria els bacteris beneficiosos per a l'organisme. S'ha d'afegir a plats cuinats (sopes, purés, guisats, etc.) però cal prendre-ho cru i dissolt, d'aquesta manera aprofitarem tota la seva força enzimàtica i fermentativa. Com el seu sabor és concentrat i té sal, la dosi recomanada per ració és una cullerada dissolta en líquid o en qualsevol menjar. Hi ha diferents tipus, el Hatcho, que està compost de soja i ferments i és el més salat i el més indicat per l'hivern, el Genmai amb soja i arròs integral, el Mugi amb soja i ordi i el Kome, d’arròs blanc i soja. Recepta per fer una sopa Miso: Ingredients: 1 litre d'agua mitja ceba, mitja pastanaga, 1 branca d'api, 2 tires d'alga wakame remullada i tallada molt fina, 3 culleradetes de miso, 1 cebeta 100 grms de tofu. Preparació: En una cassola amb aigua, cuinem les verdures, l'api, la ceba i la pastanaga, al gust. Retirem l'api i afegim l'alga wakame, ho cuinem durant 5 minuts a foc alt. Afegim el tofu talladet a daus i ho cuinem 1 minut més. En una taça amb una mica del caldo calent que hem preparat, diluim les 3 cullaradetes de miso i ho tornem a la cassola. Tirem cebeta fresca picada per sobre i a punt per servir. Bon profit!
A les nostres botigues podeu trobar l’Aloe Verum Bio, un complement alimentari referent, ja que es tracta del primer suc d'àloe vera d'Europa 100% ecològic i no pasteuritzat (és a dir, sense sotmetre la planta a unes altes temperatures que alterarien els seus principis actius). Està produït a Sevilla, concretament a la Finca Bencaloe, de 10 hectàrees. És la major plantació d'aloe vera ecològic a Europa. L'àloe vera és una planta mil·lenària i el seu ús ha estat aprofitat des de les antigues civilitzacions (com els egipcis, els grecs i els romans), fins a arribar als nostres dies. En l'actualitat, l'àloe vera segueix sent estudiat, estenent el coneixement de les seves nombroses aplicacions i virtuts. S’ha revelat en diversos estudis l'efecte beneficiós que té el consum habitual d'àloe vera bevible sobre l'aparell digestiu. De fet, les plantes d'àloe vera s'han emprat tradicionalment per al manteniment de la salut gastrointestinal i en situacions de fatiga.

ESTIGUES INFORMAT DE LES NOSTRES RECEPTES, CONSELLS I MOLT MÉS!